Notícies

El welding, el brazing i la soldadura tova són tècniques utilitzades per unir dues o més peces de metall i, en alguns casos, altres materials. També serveixen per omplir espais en peces metàl·liques. Llavors, com es determina quina tècnica utilitzar? Aquesta decisió depèn del material, de la resistència desitjada i de l’aplicació.

La principal diferència entre el welding i la soldadura tova és la fusió. En la soldadura tova, els metalls a unir s’escalfen, però mai no es fonen. En el welding, els metalls base es fonen per formar una unió.

Welding

L’objectiu del welding és fondre els metalls base, amb temperatures superiors al punt de fusió del material, generalment per sobre dels 1.000 °C. La finalitat és crear un vincle molt fort entre dues peces de metall que pugui suportar diversos tipus de tensions i pressions, com el xassís d’un cotxe o el fuselatge d’un avió.

Què implica el welding?

Metalls similars requerits: Per soldar dos metalls, han de ser similars. Per exemple, no es pot soldar coure amb acer.

Alta temperatura: La temperatura necessària per soldar dos metalls ha de ser molt alta per fondre’ls i unir-los.

Exemples comuns de temperatures de fusió de metalls en processos de welding:

• Acer al carboni: al voltant de 1.500 °C
• Alumini: entre 600 i 660 °C
• Coure: aproximadament 1.085 °C
• Titani: entre 1.660 i 1.670 °C

Materials d’aportació: Sovint s’utilitza un material d’aportació en welding, que és un tros addicional de metall que segella qualsevol espai.

Resistència: Si el welding es fa correctament, la soldadura ha de ser tan forta com el metall “no soldat” del voltant. Massa calor, per exemple, pot alterar les característiques del metall i debilitar la soldadura.

Diferents tècniques de welding: Hi ha diferents tècniques de welding segons el metall amb el qual es treballa. Aquestes tècniques utilitzen diferents fonts de calor, com el gas oxiacetilènic, els elèctrodes, els làsers o els ultrasons. El welding d’alumini presenta més desafiaments que el welding d’acer o altres metalls.

Brazing

El procés de brazing és una tècnica de soldadura capil·lar, que funciona a temperatures d’entre 450 °C i 1.000 °C (segons el material d’aportació), sense fondre els metalls base. És similar a la soldadura tova en el sentit que utilitza un material d’aportació per unir dos metalls, però a una temperatura més alta. Igual que el welding, el brazing crea una connexió mecànica entre dues peces metàl·liques.

Què implica el brazing?

Unió de metalls mitjançant la fusió del material d’aportació: El brazing consisteix a escalfar i fondre un aliatge d’aportació. Un cop el material d’aportació es solidifica, les peces metàl·liques queden unides.

Materials d’aportació: L’aliatge d’aportació ha de tenir un punt de fusió inferior a les peces metàl·liques a unir.

En el cas del coure, el brasatge es realitza a temperatures al voltant dels 600-700 °C, depenent del tipus de material d’aportació, com pot ser un aliatge de coure-fòsfor o plata, molt comuns per unir coure i altres metalls en aplicacions com la fontaneria, HVAC i la indústria frigorífica.

Metalls dissimilars: El brasatge permet unir diferents metalls com alumini, plata, coure, or i níquel.

S’utilitza flux sovint: El material de flux afavoreix la humectació i la neteja de les peces metàl·liques a unir, permetent que el material d’aportació flueixi sobre elles i s’uneixin més fàcilment.

Resistència mecànica: Les unions de brasatge són generalment més fortes que les de la soldadura tova, però menys resistents que les de welding. Les unions poden suportar càrregues considerables i són adequades per a aplicacions estructurals, especialment en entorns amb temperatures moderades o on els materials base no han de ser fosos.

Soldadura tova

La soldadura tova és similar al brazing, però funciona a temperatures més baixes, generalment per sota dels 450 °C. Utilitza un material d’aportació conegut com a “soldadura” per unir metalls, principalment en aplicacions elèctriques o de fontaneria. El procés es basa en l’acció capil·lar per atraure la soldadura cap a la junta, creant una connexió segura quan es refreda i endureix.

Què implica la soldadura tova?

Temperatura més baixa: La soldadura tova requereix una temperatura més baixa en comparació amb el brazing i el welding, la qual cosa la fa adequada per a components delicats o sensibles a la calor.

Materials d’aportació (soldadures): La soldadura ha de tenir un punt de fusió inferior als components a unir. Les soldadures solen ser d’aliatges d’estany i plom, encara que les soldadures sense plom són ara més habituals per raons ambientals i de salut.

Aplicacions: La soldadura tova s’utilitza àmpliament en electrònica per crear connexions elèctriques, així com en fontaneria per unir canonades.

Principals diferències entre el welding, el brazing i la soldadura tova.

1. Temperatura: El welding es realitza a les temperatures més altes, fonent els metalls base. El brazing utilitza temperatures moderades, fonent només el metall d’aportació. La soldadura tova utilitza les temperatures més baixes, adequades per a unions fràgils.
2. Fusió de materials: El welding fon els metalls base, mentre que el brazing i la soldadura tova depenen dels materials d’aportació per unir els components sense fondre els materials base.
3. Aplicacions: El welding s’utilitza per a aplicacions estructurals d’alta resistència, el brazing per a unions de resistència moderada, i la soldadura tova per a components fràgils o de baixa resistència.

En resum, l’elecció entre el welding, el brazing i la soldadura tova depèn de la resistència requerida, de les limitacions de temperatura i dels tipus de materials implicats en l’aplicació.